Què Feim

Experiència de desert: “Perquè Déu ens estima, en atreu, ens du al desert i ens parla dins el cor” (Regles, 54). Entenem per espiritualitat del desert l’experiència d’un encontre personal amb Déu que… ens constitueix Comunitat a favor de tots els pobles” (id. 55). Els nostres models són “l’experiència d’Israel, de Jesús i de sant Pau a la Bíblia, del beat Ramon Llull i del P. Joaquim Rosselló, el nostre Fundador, a la muntanya de Randa” (id. 56). “Les nostres cases estan obertes al Poble de Déu per compartir la pregària” id. 63). Volem fer possible “d’acord amb la nostra espiritualitat que algun germà es dediqui amb més intensitat a la contemplació” (id. 65).

Comunitat d’acollida: Acollim les persones i els diversos grups que ens visiten cercant el silenci, la pregaria, la contemplació, l’harmonia interior. El nostre estil vol esser senzill i proper, marcat per una austeritat solidària i fent la feina que podem amb les pròpies mans.

Pastoral: Aquesta és la nostra primera tasca apostòlica. A més, tenim cura pastoral de la parròquia de Randa, d’acompanyar la pastoral juvenil als nostres centres educatius i d’exercir el ministeri de la predicació i de l’acompanyament espiritual (exercicis espirituals, recessos, entrevistes...). “La nostra Congregació desitja auxiliar els bisbes tant com sia possible. Ajudam i animam també els nostres benvolguts germans en el presbiterat” (id. 68).Per això la nostra comunitat té una història reconeguda del servei a altres parròquies de l’Arxiprestat, d’impartir classes al seminari i de predicar missions populars. Ens sentim en comunió amb els qui creuen que un altre món i una altra Església són possibles.

Espiritualitat i compromís: El XVIII Capítol General dels MSSCC (Lluc, 2011) ens proposa fer de la vida humana un camí per a viure solidàriament i amb esperança. Una espiritualitat secular (que defensa la dignitat humana i dels pobles), dels ulls oberts (i crítica), ecumènica (oberta a tothom) i transreligiosa (per un món laic), ecològica (amb harmonia amb tota la creació) i que cerca la petjada de Déu en els petits, en la història quotidiana, en els darrers. “El Fundador centrà la seva espiritualitat en el fet que Déu és amor i per això desitja atreure tothom cap a ell mateix per comunicar-los la seva felicitat eterna” (id. 7).