Teresa de Calcuta, de premi Nobel de la pau a Santa.

Teresa de Calcuta natural d’Albània,  el passat 3 de setembre fou proclamada santa al Roma pel Papa Francesc.

El seu nom civil era Agnès  Gonxha Bojaxhiu; va descobrir la seva vocació religiosa quan encara era molt jove. Després de professar els vots de la Vida religiosa va optar per canviar el seu nom i elegir el de Teresa en referència a la santa patrona de les missions, Teresa de Lisieux.

De religiosa jove dedicà 20 anys de la seva vida a l’ ensenyança al convent irlandès de Loreto. El 1950 va fundar la congregació de Missioneres de la Caritat. Cap a l’any 1970 ja era coneguda internacionalment i havia adquirit reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos.

L’any 1979 rebé el premi Nobel de la Pau pel seu treball de lluita per superar la pobresa i la misèria a la India que eren una amenaça per a la pau. Teresa va refusar a assistir al banquet cerimonial ofert als premiats i va demanar que els fons de 192.000 USD es lliuraran als pobres de la Índia.

Després de 47 anys va abandonar la direcció de la seva congregació. A l'abril de 1996 la Mare Teresa va caure i es va fracturar la clavícula. A l’agost del mateix any se li diagnosticà insuficiència en el ventricle esquerre del seu cor. Va rebre una cirurgia cardíaca, però la seva salut va declinar de forma notable. El 13 març 1997 va renunciar com a cap de les Missioneres de la Caritat per causa de les seves malalties i patiments. Sis mesos després moria als 87 anys a causa d'una aturada cardíaca després de l'alba amb forts dolors d'esquena i problemes respiratoris. El govern indi li va concedir un funeral d'Estat i, com a part d'aquest, el seu fèretre va ser traslladat per gran part de la ciutat en el mateix carruatge en què van ser portats les restes de Mahatma Gandhi.

La Mare Teresa de Calcuta fou proclamada santa a Roma després de 19 anys  de la seva mort a Calcuta l’any 1997. En la cerimònia que hi assistiren més de 100.000 persones. El procés de canonització de la Mare Teresa fou relativament ràpid però ha complert amb tots els requisits, com els dos miracles necessaris per la seva intercessió.

Ens alegra que, una vegada més sigui una dona qui sigui reconeguda per la seva lluita a favor de la dignitat de la vida. Ella sense emprar la violència commogué el cor de molts de polítics de tot el món per la força de l’amor i del compromís a favor de la persona.

Avui santa Teresa de Calcuta no sols llueix en el pedestals de les esglésies, sinó en el cor de moltes persones que més enllà dels anys de la seva mort,encara avui admiren i valoren la seva incansable lluita a favor dels “no ningú”, dels que en alguns països fan nosa o són oblidats. Ella fou la defensora del “pobres més pobres”.

 

M Mascaró